Va col·locar roba interior i bruta ben suada juntament amb blat en un recipient de boca ampla (podia ser també una galleda). Passats uns dies (al voltant de 21 dies), va notar que l'olor havia canviat i va trobar ratolins a l'interior del recipient. Aquest fet, va dur a Van Helmont a afirmar que el ferment entrava per les clofolles ("cáscaras") del blat i "transformava" el blat en ratolins, ja que del blat havien sorgit ratolins. Fins i tot, els ratolins eren d'ambdós sexes, cosa que va permetre que es reprodueixin.
Aparegueren poc després diverses experiències en contra d'aquesta teoria de la generació espontània. La primera d'elles, fou l'any 1668, quan el metge Francesco Rodi, que estava en contra d'aquesta explicació d'en Van Helmont, va fer experiments per demostrar que la teoria de la generació espontània NO era certa.
Va agafar 3 pots de vidre i en cadascun d'ells va col·locar un tros de carn. El primer el va deixar obert sense tapar. El segon, el va tapar amb un pergamí. Finalment, el tercer, el va tapar amb una fina gasa.
Passats uns dies, va observar, que en els pots tapats NO havien cucs. En canvi, en el pot obert hi havia una gran quantitat de larves i mosques.
Un vídeo il·lustratiu i alhora divertit de tot això és el següent:
Aparegueren poc després diverses experiències en contra d'aquesta teoria de la generació espontània. La primera d'elles, fou l'any 1668, quan el metge Francesco Rodi, que estava en contra d'aquesta explicació d'en Van Helmont, va fer experiments per demostrar que la teoria de la generació espontània NO era certa.
Va agafar 3 pots de vidre i en cadascun d'ells va col·locar un tros de carn. El primer el va deixar obert sense tapar. El segon, el va tapar amb un pergamí. Finalment, el tercer, el va tapar amb una fina gasa.
Passats uns dies, va observar, que en els pots tapats NO havien cucs. En canvi, en el pot obert hi havia una gran quantitat de larves i mosques.
En Francesco Redi va demostrar que els cucs que apareixien a la carn eren larves que provenien dels ous que les mosques hi havien dipositat. És a dir, els éssers vius s'originen d'altres éssers vius i no pas de matèria inanimada, sense vida.
Un vídeo il·lustratiu i alhora divertit de tot això és el següent:
