3.1. LA LA RELACIÓ I LA COORDINACIÓ EN ELS ÉSSERS VIUS
Els éssers vius necessiten alimentar-se, reproduir-se, defensar-se dels depredadors, etc.; és a dir, relacionar-se amb el medi que els envolta.
- La funció de relació permet als éssers vius captar determinats canvis (estímuls) que es produeixen dins o fora del seu cos i respondre-hi de la millor manera possible.
La funció de relació és el procés que comença quan un ésser viu capta o rep un estímul fins que elabora una resposta
Els elements de la relació
En el procés que va des que un ésser viu rep un estímul fins que elabora una resposta hi intervenen diversos elements:- Estímuls. Són les variacions del medi, tant extern com intern, capaces de desencadenar una resposta.
Un mateix estímul pot provocar respostes molt diferents, fins i tot contràries, segons les condicions ambientals.Els estímuls poden ser:- Físics, com ara la llum, la temperatura, el so, la pressió, etc.
- Químics, com ara la presència o l'absència de substàncies químiques al medi intern o extern; per exemple, aigua, sals, contaminants...
- Biòtics, que corresponen als provocats per la presència o l'absència d'altres organismes vius.
Segons l'origen, els estímuls poden ser: interns, si provenen de l'interior de l'organisme, o externs, si provenen de l'exterior.- Receptors. Són estructures que capten els estímuls.
En els animals, els òrgans dels sentits són estructures capaces de captar estímuls de l'exterior del cos i transmetre'ls als centres nerviosos, on s'enregistren i s'elaboren les respostes.
- Coordinadors. Són els òrgans que reben la informació dels receptors i la interpreten per després enviar els missatges adequats als òrgans efectors.
En els animals s'han desenvolupat dos sistemes de coordinació de funcions: el sistema nerviós i el sistema endocrí o hormonal. Es diferencien per la rapidesa de les reaccions, per les vies que condueixen els estímuls i per les funcions que regulen i coordinen.
- Efectors. Són les estructures que duen a terme les respostes. En els animals són els músculs i les glàndules.
- Veiem un exemple del procés de relació: De l'estímul a la resposta
(1) La granota rep un estímul interior quan sent gana, i veu un insecte del qual es pot alimentar (estímul extern) a través del sentit de la vista.
(2) La informació es transmet cap als centres nerviosos. Aquests centres elaboren una resposta que haurà de ser executada pels efectors
(3) La granota captura l'insecte i satisfà la gana. Els sistemes nerviós i hormonal coordinen el procés.
